Eren principis de Setembre i un nou curs escolar engegava motors, puc recordar perfectament aquells pares nerviosos que havien de deixar els petits vailets per primera vegada a l'escola... afloren un munt de dubtes i pors. Estaran bé? s'adaptaran correctament? hi haurà bona entesa amb la mestra? Aquells primers dies de plors i inseguretats van anar deixant lloc a la confiança, l'empatia i ben aviat es van començar a sentir les primeres rialles al passadís de P3.
Eren una classe molt maca, amb quelcom especial et miraven amb curiositat cada nova proposta que feies era acceptada amb gran efusivitat, estaven desitjosos d'aprendre noves coses, de jugar amb aquell munt de joguines, d'explorar cada amagatall de la seva nova escola. Tot i així encara no hi eram tots faltava algú que tindria un paper important dins l'aula... el dofí Serafí, el nostre amic fidel, sempre disposat a fer-nos viure una nova aventura: han arribat cançons, cartes, objectes misteriosos... El trobarem a faltar.
Avui quan he arribat a la classe ja no tenia aquella màgia, faltaven els escrits dels meus alumnes, les seves precioses obres d'art, aquelles fantàstiques notícies que em feien arribar,i no hi havia cap de les princesetes intentant ensenyar-me la última tendència en moda o algun dels homes de la casa lluïnt el seu pentinat.
Veient les fotos m'adono de com han crescut aquests menuts i del progrés que han fet com a persones, l'autonomia, la seguretat en ells mateixos, la iniciativa, el criteri propi... són algunes de les qualitats que he pogut anar veient en ells i parlo com a mestra quan dic que em sento plenament orgullosa de tots i cadascun d'ells... heu estat els millors companys de feina!
Agraïr als pares el diàleg,l'entesa i la col.laboració mostrada que han fet possible treballar en una mateixa direcció i per a un objectiu comú.
BON ESTIU!
